Un Edifici singular del segle V aC trobat sota la torre de defensa de l'oppidum ibèric (Mas Castellar-Pontós, Alt Empordà) / Enriqueta Pons, David Asensio, Jordi Morer, [et al.]



En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 47 (2016) , p. 13-46 : il. (Dossier : Novetats en la recerca històrica empordanesa) 
Bibliografia. Resums en català i anglès.

Les darreres excavacions (anys 2011-2015) han documentat un edifici singular sota la torre de defensa de l'oppidum i del marge sud-oest del talús. Es tracta d'un edifici de planta complexa, format de moment per tres blocs arquitectònics rectangulars, amb diverses habitacions i d'una construcció regular i sòlida amb acabats molt elaborats. Malgrat la seva regularitat arquitectònica i el caràcter residencial que manifesta, els materials trobats marquen uns usos domèstics i socioeconòmics contrastats. Per la qualitat de l'edifici i la seva posició estratègica no es descarta una funció defensiva del territori molt relacionada amb la implantació de la colònia grega d'Emporion.

Una Nova fortificació d'època republicana a Empúries. Una base militar per a la conquista d'Hispània / Joaquim Tremoleda, Marta Santos, Pere Castanyer
Tremoleda i Trilla, Joaquim


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 47 (2016) , p. 47-74 : il. (Dossier : Novetats en la recerca històrica empordanesa) 
Bibliografia. Resums en català i anglès.

La troballa d'un tram de muralla al sud de la ciutat grega d'Empúries, com a resultat del seguiment de les rases els serveis del Centre de Recepció de Visitants d'Empúries (sanejament, aigua i llum), comporta el coneixement de l'existència d'un nou recinte fortificat a l'antiga ciutat d'Empúries. La troballa de la muralla és molt important, tant pel que fa a definir l'extensió del jaciment, com per posar l'accent a Empúries, en relació amb el paper que va jugar en un període clau com és el període republicà. L'existència d'aquest nou recinte confirma la importància estratègica que Empúries i el seu port van tenir per dur a terme la primera etapa de la conquesta d'Hispània per part de Roma.

El Castrum visigòtic de Puig Rom revisitat / Eva Subias Pascual, Anna M. Puig Griessenberger, Dolors Codina Reina, [et al.]



En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 47 (2016) , p. 75-96 : il. (Dossier : Novetats en la recerca històrica empordanesa) 
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

El poblat del Puig Rom és un monument clau per a la comprensió del període visigòtic a terres empordaneses. La recerca arqueològica relativa a aquest horitzó és particularment complexa, atès que es produeix una modificació en el patró d'assentament que havia caracteritzat l'Alt Imperi, amb l'aparició de nous nuclis de caràcter heterogeni, fruit d'un moment de canvi de tipus polític i demogràfic. L'escassetat de troballes relacionades amb aquests nous nuclis, i la complexitat del moment històric, dificulta la interpretació dels processos socials que s'hi estan produint i dóna, per tant, més valor al fet d'intentar exhaurir les dades que provinguin d'un nucli com ara el del Puig Rom. Un projecte quadriennal de recerca i d'excavació finançat per la Generalitat de Catalunya, amb el suport de l'Ajuntament de Roses, la Universitat Rovira i Virgili i l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica, pretén avançar en el seu estudi i preparar el jaciment per a la seva museïtzació.

La Sinagoga de Castelló d'Empúries. Evidències històriques i arqueològiques / Anna M. Puig Griessenberger, Josep M. Gironella Granés
Puig i Griessenberger, Anna M.


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 47 (2016) , p. 97-131 : il. (Dossier : Novetats en la recerca històrica empordanesa) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

L'article revisa les dades conegudes sobre la comunitat jueva de Castelló d'Empúries i incorpora les novetats que darrerament han aportat les respectives recerques dels autors en els camps de la documentació notarial i l'arqueologia. Aquestes noves dades se centren, sobretot, en l'emplaçament i la cronologia de la sinagoga del call del puig del Mercadal i en la localització dels cementiris.

Els Orígens de l'ensenyament secundari a l'Empordà : el Colegio de Humanidades de Figueres (1839-1845) / Josep Colls Comas
Colls i Comas, Josep


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 47 (2016) , p. 175-212 : il. (Dossier : Novetats en la recerca històrica empordanesa) 
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

El Colegio de Humanidades de Figueres (1839-1845), fundat i dirigit per Julián González de Soto, fou el primer centre que oferí els ensenyaments secundaris complets a la comarca de l'Empordà i un dels pioners arreu de l'Estat. Precedent de l'Instituto de segunda enseñanza de Figueres, al llarg de sis anys d'existència va experimentar canvis importants a escala organitzativa i acadèmica.

Societat i mercat de crèdit en temps de fil·loxera (l'Alt Empordà, 1875-1905) / Ricard Garcia Orallo
Garcia Orallo, Ricard


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 47 (2016) , p. 149-174 : gràf. (Dossier : Novetats en la recerca històrica empordanesa) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Inclou Annex. Resums en català i anglès.

Durant les dècades finals del segle XIX, l'Alt Empordà va patir de manera molt severa les convulsions experimentades pel sector vitivinícola. Com funcionava el mercat de crèdit en aquell context? Tenien les diverses classes socials el mateix comportament financer? Aquest estudi examina la dinàmica del mercat de crèdit rural en un temps de crisi. En primer lloc, es presenta l'evolució del nombre de préstecs signats en el districte notarial de Figueres al llarg del període 1880-1905 i es mostra que el mercat del crèdit responia a les variacions dels preus del vi. A continuació, s'analitzen tots els préstecs protocol·litzats els anys 1888 i 1903. Es proposa l'ús de la classe de cèdula personal que cada persona tenia assignada com a una manera útil de definir grups socials. Els resultats obtinguts mostren que la distància social i geogràfica entre prestadors i prestataris es va incrementar clarament durant el període estudiat. L'empitjorament de les expectatives econòmiques havia donat lloc a l'exhauriment de la capacitat d'autofinançament dels estrats mitjans i baixos de la societat.

Els Tancaments de terres a la Catalunya del segle XIX. L'individualisme agrari a l'Alt Empordà / Lluís Serrano Jiménez
Serrano i Jiménez, Lluís


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 47 (2016) , p. 175-212 : gràf. (Dossier : Novetats en la recerca històrica empordanesa) 
Notes a peu de pàgina. Inclou apèndix (26 p.) amb relació de masos i finques que aparèixen en els Bans de la Reial Audiència (1800-1835). Resums en català i anglès.

L'article, que resumeix la tesi doctoral i les seves coordenades historiogràfiques, explica les estratègies dels propietaris per excloure els altres d'usos i aprofitaments com la cacera, la pastura o recollir llenya. Se citen les dues fonts estudiades, s'aporten resultats comarcals i una projecció geogràfica que assenyala la Catalunya dels masos, especialment al nord-est, com la zona més significativa en la pràctica dels tancaments de terres. En els annexos, trobem les finques objecte de prohibició i els protagonistes de l'individualisme agrari a l'Alt Empordà.